MENU

2016, un altre any sense refugi // 2016, otro año sin refugio.

 

  • La UE i Espanya van seguir mostrant una “desesperant lentitud” en els processos de reubicació i reassentament , i una “sorprenent rapidesa” per a establir nous obstacles a les persones refugiades.

 

  • En 2016 més de 5.000 persones van perdre la vida en el Mediterrani tractant d’arribar a Europa, un nou rècord que la confirma com la ruta més mortal del món.

 

-Gener, obstacles als qui salven vides. Malgrat el fred, centenars de persones intenten cada setmana arribar a les illes gregues des de la costa de Turquia en fràgils embarcacions. En la majoria d’ocasions són voluntaris els que ajuden a les persones refugiades i migrants a recórrer l’última part del seu recorregut salvant innombrables vides. No obstant açò, al llarg de l’any s’han succeït diferents moments en els quals s’ha tractat de criminalitzar la solidaritat, amb detencions incloses com les dels bombers de PROEMAID que segueixen pendents de judici.


-Febrer, Tarajal dos anys d’impunitat
. En complir-se dos anys de la mort de 14 persones i una desaparició a Ceuta després de l’ús de material antidisturbis, CEAR al costat de 19 organitzacions socials van denunciar que, després de quedar pendent d’apel·lació a l’octubre de 2015, encara no s’ha fet justícia i aqueixes 15 morts continuen impunes.

 

-Març , un acord il·legal. La Unió Europea i Turquia signen i immediatament posen en marxa un acord que permet les devolucions de refugiats des de Grècia a aquest país. El caràcter col·lectiu de les expulsions, la consideració de Turquia com un ‘país segur’, i el criteri basat exclusivament en la nacionalitat vulneren la normativa europea i internacional en matèria d’asil.

A més, al març es van complir 5 anys de l’inici del conflicte a Síria sense que la comunitat internacional prenga mesures efectives per a protegir a la població civil. Les conseqüències són devastadores: 250.000 persones han perdut la vida i més d’11 milions s’han vist obligades a abandonar els seus hogars, de les quals més de 4 milions viuen països veïns en duríssimes condicions.

 

-Abril, el naufragi de l’asil. En el “Informe Lesbos, zona zero del dret d’asil, CEAR va documentar les vulneracions al dret d’asil que es produïen en l’illa i en la península grega a causa de les polítiques acordades per la Unió Europea. En particular, es va comprovar que la majoria de refugiats no coneixien el programa de reubicació ni els passos per a acollir-se al mateix. A més, arran de l’acord UE- Turquia, es va iniciar l’expulsió de més de 300 persones a aquest país, entre elles diverses sol·licitants d’asil.

 

-Maig, Europa es blinda. El tancament a calç i cant de la frontera entre Grècia i Macedònia provoca que milers de persones munten durant mesos un campament improvisat prop de la localitat grega de Idomeni. Les imatges de famílies malvivint entre el fang no és suficient perquè Europa reconsidere la seua política de blindatge de fronteres i habilite vies legals i segures. El 24 de maig el campament és desallotjat per força i les persones són traslladades a campaments en altres parts del país.

Aqueix mateix mes, amb el suport de 294 organitzacions i més de 12.000 signatures individuals, CEAR presenta una denúncia a l’acord UE-Turquia davant la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Defensor del Poble Europeu per la vulneració dels drets de les persones refugiades.

-Juny, Espanya: més sol·licituds menys refugi. L’Informe Anual de CEAR va denunciar que, l’any amb major nombre de sol·licituds d’asil de persones que fugen de conflictes, baixen alarmantment els índexs de concessió: 7 de cada 10 van ser rebutjades. El 20 de juny, amb motiu del Dia Internacional del Refugiat, CEAR reclama al futur nou Govern 5 mesures urgents i realitzables per a defensar els drets de les persones refugiades.

Julio, acolliment a comptagotes. Després de complir-se un any del primer acord del Consell Europeu sobre reubicació i reassentament, les xifres mostraven la passivitat flagrant de les autoritats europees. Fins avui s’havien realitzat 3.105 reubicacions (nombre similar al nombre de morts en el Mediterrani en aqueix moment) i poc més de 7.200 reassentaments. CEAR assenyala que, de seguir amb aqueix ritme, el procés de reubicació tardaria 43 anys en comptes dels dos compromesos.

-Agost, un equip de 65 milions. Per primera vegada en uns Jocs Olímpics va participar un equip format únicament per persones refugiades, que va competir en nom de les 65 milions que per diferents motius han hagut de fugir de les seues llars. A més, la Defensora del Poble Europeu obri una recerca sobre la denúncia interposada a l’acorde UE-Turquia.

-Setembre, cims sense resultats. Els dies 19 i 20 es van celebrar importants reunions de líders mundials sobre migració i refugi sense que s’obtingueren cap compromís ferm i immediat que puga canviar la realitat de les persones que fugen de les seues llars. Un any abans, van anar els líders de la UE els que van signar els acords de reubicació i reassentament, però un any després amb prou faenes havia complit un 7% de l’acordat. Una mostra de la UE de dues velocitats “desesperadament lenta a l’hora d’acollir i oferir vies legals i segures, ràpids i eficaços per a impedir l’accés dels sol·licitants d’asil als seus territoris”.

A més, el primer aniversari de la commovedora imatge de Aylan sense vida en una platja va llançar una altra dolorosa realitat. Des de llavors, més de 400 xiquets i xiquetes haurien perdut la vida en el Mediterrani.

-Octubre tanqueu els CIE! Després de diversos actes de protesta en diversos Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), nombroses organitzacions, entre elles CEAR, van tornar a reclamar el tancament definitiu d’aquests centres on es produeix un incompliment sistemàtic dels drets i les garanties previstos. Durant 2015, de les persones internades en els CIE, solament un 41% van ser finalment expulsades d’Espanya, la qual cosa a més posa en evidència la ineficàcia d’aquest model.

-Novembre, tragèdies sense resposta. El bloqueig de la ruta grega va provocar que cada vegada més persones optaren pel trajecte més perillós entre Líbia i Itàlia. El mes va començar amb dos naufragis enfront de les costes líbies en el qual van perdre la vida més de 300 persones. Però aquesta vegada el succés no va ocupar portades ni va merèixer discursos de líders europeus prometent mesurades per a evitar noves tragèdies.

-Desembre, menys arribades i rècord de morts. L’any acaba amb el macabre rècord de morts: més de 5.000 persones s’haurien deixat la vida en el Mediterrani tractant d’arribar a Europa. Des de l’any 2000, la xifra ascendeix a 37.000 vides perdudes. En canvi, el nombre d’arribades a Europa per mar va descendir des del més d’un milió de l’any passat a una mica més de 350.000.

El fracàs dels compromisos europeus d’acolliment queda patent en les 60.000 persones atrapades a Grècia, que porten mesos amuntegades en campaments sense que se’ls oferisca cap solució ni hagen pogut presentar la seua sol·licitud d’asil.

 


2016, otro año sin refugio

  • La UE y España siguieron mostrando una “desesperante lentitud” en los procesos de reubicación y reasentamiento y una “sorprendente rapidez” para establecer nuevos obstáculos a las personas refugiadas. Durante el año, más de 5.000 personas perdieron la vida en el Mediterráneo tratando de llegar a Europa, un nuevo récord que la confirma como la ruta más mortal del mundo.

-Enero, obstáculos a quienes salvan vidas. A pesar del frío, cientos de personas intentan cada semana llegar a las islas griegas desde la costa de Turquía en frágiles embarcaciones. En la mayoría de ocasiones son voluntarios los que ayudan a las personas refugiadas y migrantes a recorrer la última parte del recorrido salvando innumerables vidas. Sin embargo, a lo largo del año se han sucedido diferentes momentos en los que se ha tratado de criminalizar la solidaridad, con detenciones incluidas como las de los bomberos de PROEMAID que siguen pendientes de juicio.

-Febrero, Tarajal dos años de impunidad. Al cumplirse dos años de la muerte de 14 personas y una desaparición en Ceuta tras el uso de material antidisturbios, CEAR junto a 19 organizaciones sociales denunciaron que, tras quedar pendiente de apelación en octubre de 2015, aún no se ha hecho justicia y esas 15 muertes continúan impunes.

-Marzo, un acuerdo ilegal. La Unión Europea y Turquía firman e inmediatamente ponen en marcha un acuerdo que permite las devoluciones de refugiados desde Grecia a este país. El carácter colectivo de las expulsiones, la consideración de Turquía como un ‘país seguro’, y el criterio basado exclusivamente en la nacionalidadvulneran la normativa europea e internacional en materia de asilo.

Además, en marzo se cumplieron 5 años del inicio del conflicto en Siria sin que la comunidad internacional tome medidas efectivas para proteger a la población civil. Las consecuencias son devastadoras: 250.000 personas han perdido la vida y más de 11 millones se han visto obligadas a abandonar sus hogares, de las cuales más de 4 millones y medio viven países vecinos en durísimas condiciones.

-Abril, el naufragio del asilo. En su “Informe Lesbos, zona cero del derecho de asilo”, CEAR documentó las vulneraciones al derecho de asilo que se producían en la isla y en la península griega debido a las políticas acordadas por la Unión Europea. En particular, se comprobó que la mayoría de refugiados no conocían el programa de reubicación ni los pasos para acogerse al mismo. Además, a raíz del acuerdo UE- Turquía, se inició la expulsión de más de 300 personas a este país, entre ellas varias solicitantes de asilo.

-Mayo, Europa se blinda. El cierre a cal y canto de la frontera entre Grecia y Macedonia provoca que miles de personas monten durante meses un campamento improvisado cerca de la localidad griega de Idomeni. Las imágenes de familias malviviendo entre el barro no es suficiente para que Europa reconsidere su política de blindaje de fronteras y habilite vías legales y seguras. El 24 de mayo el campamento es desalojado a la fuerza y las personas son trasladadas a campamentos en otras partes del país.

Ese mismo mes, con el apoyo de 294 organizaciones y más de 12.000 firmas individuales, CEAR presenta una denuncia al acuerdo UE-Turquía ante la Comisión Europea, el Consejo de Europa y el Defensor del Pueblo Europeo por la vulneración de los derechos de las personas refugiadas.

-Junio, España: más solicitudes menos refugio. El Informe Anual de CEAR denunció que, en el año con mayor número de solicitudes de asilo de personas que huyen de conflictos, bajen alarmantemente los índices de concesión: 7 de cada 10 fueron rechazadas. El 20 de junio, con motivo del Día Internacional del Refugiado, CEAR reclama al futuro nuevo Gobierno 5 medidas urgentes y realizables para defender los derechos de las personas refugiadas.

-Julio, acogida a cuentagotas. Tras cumplirse un año del primer acuerdo del Consejo Europeo sobre reubicación y reasentamiento, las cifras mostraban la pasividad flagrante de las autoridades europeas. Hasta la fecha se habían realizado 3.105 reubicaciones (número similar al número de muertes en el Mediterráneo en ese momento) y poco más de 7.200 reasentamientos. CEAR señala que, de seguir con ese ritmo, el proceso de reubicación tardaría 43 años en vez de los dos comprometidos.

-Agosto, un equipo de 65 millones. Por primera vez en unos Juegos Olímpicos participó un equipo formado únicamente por personas refugiadas, que compitió en nombre de las 65 millones que por diferentes motivos han tenido que huir de sus hogares. Además, la Defensora del Pueblo Europeo abre una investigación sobre la denuncia interpuesta al acuerdo UE-Turquía.

declaraciones-lento-rapido

-Septiembre, cumbres sin resultados. Los días 19 y 20 se celebraron importantes reuniones de líderes mundiales sobre migración y refugio sin que se obtuviera ningún compromiso firme e inmediato que pueda cambiar la realidad de las personas que huyen de sus hogares. Un año antes, fueron los líderes de la UE los que firmaron los acuerdos de reubicación y reasentamiento, pero un año después apenas había cumplido un 7% de lo acordado. Una muestra de la UE de dos velocidades “desesperadamente lenta a la hora de acoger y ofrecer vías legales y seguras, rápidos y eficaces para impedir el acceso de los solicitantes de asilo a sus territorios”.

Además, el primer aniversario de la conmovedora imagen de Aylan sin vida en una playa arrojó otra dolorosa realidad. Desde entonces, más de 400 niños y niñas habrían perdido la vida en el Mediterráneo.

-Octubre ¡cerrad los CIE! Tras diversos actos de protesta en varios Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE), numerosas organizaciones, entre ellas CEAR, volvieron a reclamar el cierre definitivo de estos centros donde se produce un incumplimiento sistemático de los derechos y las garantías previstos. Durante 2015, de las personas internadas en los CIE, solo un 41% fueron finalmente expulsadas de España, lo que además pone en evidencia la ineficacia de este modelo.

-Noviembre, tragedias sin respuesta. El bloqueo de la ruta griega provocó que cada vez más personas optaran por el trayecto más peligroso entre Libia e Italia. El mes comenzó con dos naufragios frente a las costas libias en el que perdieron la vida más de 300 personas. Pero esta vez el suceso no ocupó portadas ni mereció discursos de líderes europeos prometiendo medidas para evitar nuevas tragedias.

-Diciembre, menos llegadas y récord de muertes. El año acaba con el macabro récord de muertes: más de 5.000 personas se habrían dejado la vida en el Mediterráneo tratando de llegar a Europa. Desde el año 2000, la cifra asciende a 37.000 vidas perdidas. En cambio, el número de llegadas a Europa por mar descendió desde el más de un millón del año pasado a algo más de 350.000.

El fracaso de los compromisos europeos de acogida queda patente en las 60.000 personas atrapadas en Grecia, que llevan meses hacinadas en campamentos sin que se les ofrezca ninguna solución ni hayan podido presentar su solicitud de asilo.

Alba Soler

VIEW ALL POSTS