Demà se celebra el Dia Mundial del Refugiat en un moment en el qual són quasi 80 milions les persones que s’han vist obligades a fugir de les seues llars.

El tancament de fronteres provocat per la pandèmia mundial està provocant que milers de persones refugiades es troben bloquejades en països no segurs.

Les de sol·licituds d’asil a nivell estatal i autonòmic van aconseguir xifres rècord, no vaig agafar la protecció que es va concedir, molt per davall de la mitjana europea.

La pandèmia ha frenat les sol·licituds d’asil i ha fet augmentar el numere d’atencions i seguiments psicosocials a les persones refugiades acollides.

La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) analitza les xifres actuals de sol·licituds d’asil i les de l’any anterior tant a nivell estatal com autonòmic. S’incideix en com ha influït la pandèmia i el seu impacte en les persones sol·licitants d’asil i refugiades acollides a València, on s’ha observat un major nombre d’atencions i seguiment en matèria psicosocial.

Davant la impossibilitat d’accedir al dret d’asil en els mesos de pandèmia, el nombre de sol·licituds d’asil ha caigut en picat en totes les províncies, però les xifres de sol·licituds de 2019 a València van tindre un creixement exponencial. El total de sol·licituds d’asil de les tres províncies valencianes va ser de 7501, un important increment perquè les xifres d’anys anteriors havien sigut de 4330 en 2018 i 2300 en 2017.

Com va ocórrer l’any passat, la valenciana va tornar a ser la quarta autonomia en xifres d’asil, només per darrere de Madrid, Catalunya i Andalusia. Les xifres de sol·licituds d’asil a la província de València es van multiplicar en els últims anys, de 1429 l’any 2017, es va passar a 3588 en 2018, fins a arribar a les 5548 del 2019. Aquesta última és la major xifra mai abans registrada a la província. Pel que fa al desglossament per províncies, també Castelló i Alacant han patit un important increment de sol·licituds. Alacant va passar de les 505 de 2018 a duplicar aquesta xifra, arribant a les 1140 sol·licituds en 2019, mentre que Castelló ha triplicat les xifres passant de les 237 en 2018 a les 813 sol·licituds de 2019.

CEAR reclama a les autoritats europees i espanyoles que no utilitzen l’epidèmia de la Covid-19 com a excusa per a no respectar el dret d’asil de milers de persones bloquejades en països no segurs com a conseqüència al tancament de fronteres i per a aplicar polítiques més restrictives de control migratori.

En la presentació del seu Informe Anual 2020: ‘Les persones refugiades a Espanya i Europa’, CEAR destaca els obstacles que es van mantindre l’any passat per a fer efectiu el dret d’asil, malgrat registrar-se un rècord en el nombre de peticions presentades. Al mateix temps, l’organització va denunciar que en 2019 Espanya només va oferir protecció internacional al 5,2% de sol·licitants, en contrast amb el 24% de l’any anterior i el 31% de mitjana en el conjunt de països de la Unió Europea en 2019. Encara que també destaca positivament la concessió de prop de 40.000 permisos per raons humanitàries, la immensa majoria a persones de nacionalitat veneçolana.

“Espanya va continuar posant nombroses traves perquè moltes persones puguen sol·licitar asil al nostre país, amb la persistència de les devolucions en calenta, l’exigència de visat de trànsit a les persones originàries de Síria, Palestina o Iemen, o dificultant els processos de reagrupació. A més es continuen produint enormes retards de formalització i documentació, i continuen els impediments per a accedir al procediment en la davantera sud, a causa de l’absència de vies legals i segures”.

Com a exemple d’aquests obstacles, s’inclou el testimoniatge d’Ahmed, un jove iemenita: “Vaig tractar de travessar la frontera de Melilla sis vegades. Vist que era impossible creuar a peu ho vaig fer per mar. Vaig pagar tres mil dòlars per a agafar la barca que em portaria a Chafarinas”. Des de CEAR subratllen la paradoxa que als qui fugen del conflicte a Iemen, un dels més cruents de les últimes dècades, Espanya els dificulte l’entrada a través del visat de trànsit al mateix temps que resol favorablement la totalitat de les sol·licituds d’asil presentades d’aquesta nacionalitat. “Veiem com aquesta exigència aboca a aquestes persones a haver de recórrer a traficants i prendre rutes més perilloses”.

A més, l’informe alerta sobre la reobertura de la perillosíssima ruta Atlàntica cap a Canàries, amb un important augment d’arribades a partir de l’últim quadrimestre de 2019 fins a l’actualitat, i els impediments de trasllat a la península amb la conseqüent saturació dels recursos existents.

El refugi davant el coronavirus

CEAR a més va presentar un informe sobre les conseqüències que l’epidèmia del coronavirus està provocant per a les persones migrants i refugiades a nivell estatal, europeu i mundial. “Confinaments, tancament de fronteres generalitzat, condicions higièniques en els camps de refugiats, problemes econòmics que agreugen les seues condicions de vida. Aquesta pandèmia planteja nombrosos reptes en matèria d’accés al dret d’asil, però és necessari que els Estats no posen en quarantena les seues obligacions amb les persones que s’han vist obligades a fugir de les seues llars”.

En aqueix sentit, l’Informe Anual de l’entitat inclou 18 propostes a les autoritats per a fer front a la nova realitat en la qual es troben les persones refugiades i migrants al nostre país.

Una emergència mundial

Després de conéixer les dades publicades ahir per Acnur, segons la qual més de 70 milions de persones s’han vist obligades a viure fora de les seues llars, CEAR ha reclamat que aquesta emergència mundial, agreujada per la irrupció del coronavirus, no pot afrontar-se més que de manera internacional, seguint les directrius del Pacte Mundial pels Refugiats.

A més, en l’àmbit de la UE, CEAR destaca en el seu informe la necessitat superar el bloqueig per a aprovar un nou Pacte Europeu de Migració i Asil que no supose una restricció de drets i que avance cap a la construcció d’un nou Sistema Europeu Comú d’Asil.