MENU

Líders mundials, el seu temps s’acaba!

16/09/2016. Un grupo de ONG ha realizado esta mañana un acto frente al Ministerio de Asuntos Exteriores en protesta por la falta de soluciones a la crisis migratoria, de cara a la cumbre de Naciones Unidas que se celebrará el próximo lunes 19 de septiembre . El acto ha representado cómo el tiempo pasa y con él aumentan las personas muertas en el trayecto, mientras los políticos miran hacia otro lado. Pablo Blázquez / Save the Children.

Foto: Pablo Blázquez

Un total de desset organitzacions s’han congregat avui enfront del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació per a exigir a l’Estat espanyol que, com a part de la comunitat internacional, assumisca i sol·licite en les seues negociacions amb altres països l’establiment de mesures urgents i immediates per a protegir i garantir els drets de les persones refugiades, desplaçades i migrants en la major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial.

Les màximes autoritats de la comunitat internacional es donaran cita els pròxims dies 19 i 20 de setembre a Nova York amb motiu de les reunions d’Alt Nivell (Assemblea General de les Nacions Unides i Cim Obama) para, d’una banda, abordar els desplaçaments a gran escala de les persones refugiades i migrants i, per un altre, assumir nous compromisos en matèria de refugi.

Accem, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, CEAR, Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament, Entreculturas, FELGTB, Fundació Advocacia Espanyola, Fundació Cepaim, InspirAction, Jesuïtes Social, Metges del Món, Metges Sense Fronteres, Xarxa Acull, Sant Carlos Borromeo, Save the Children i Servei Jesuïta a Migrants han denunciat avui la passivitat dels líders mundials, alguns dels quals han sigut representats amb caretes i vestits, reunits entorn a una taula, i davant la presència d’un rellotge i una pancarta amb el lema ‘Liders mundials, el seu temps s’acaba’. En aquest sentit, les organitzacions s’han dirigit per carta al Govern espanyol i al rei, que serà qui finalment represente a Espanya davant Nacions Unides. En ella, les organitzacions signatàries els demanen que Espanya es comprometa pública i proactivamente amb la futura adopció d’un acord que garantisca la responsabilitat compartida entre els Estats sobre les persones refugiades i migrants i es presenten una sèrie de mesures que és urgent engegar.

Les organitzacions consideren que posposar a 2018 l’aprovació d’un pacte global sobre persones refugiades -com finalment van acordar els Estats membres de les Nacions Unides (ONU) el passat 3 d’agost- és un enorme error que posa en joc la vida de milers de persones a tot el món i evidencia la incapacitat de la comunitat internacional i la seua falta d’implicació política a l’hora de resoldre i prevenir situacions d’emergència humanitària i de complir les seues obligacions internacionals en matèria de drets humans.
La responsabilitat del Govern espanyol

Segons ACNUR, més de 65 milions de persones a tot el món es troben desplaçades dels seus llocs d’origen a causa de conflictes, persecució i violacions de drets humans en els seus països d’origen. L’absència de rutes legals i segures està provocant un tràgic increment de morts i desaparicions: segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), en el que va d’any, més 4.320 persones van perdre la vida o van desaparèixer durant el trajecte. D’aqueixa xifra, 3.207 van morir ofegades en el Mediterrani. Una tragèdia que es podria haver evitat si la comunitat internacional i els seus Estats hagueren adoptat les mesures necessàries.

En aquest sentit, el Govern espanyol continua incomplint els seus acords internacionals. Fins avui, només han sigut traslladades a Espanya 480 persones, xifra que encara queda molt lluny de les 17.337 persones refugiades que es va comprometre a resituar, des de Grècia i Itàlia, i a reasentar, des de països que no són membres de la UE, fins a l’any 2017.

Les organitzacions també denuncien els murs -visibles i invisibles (impediments legals, tanques, externalización de fronteres, violacions de drets humans i discursos xenòfobs)- amb els quals cada vegada més sovint es troben les persones refugiades i migrants en els països d’acolliment i que els impedeixen accedir a protecció i a unes condicions dignes de vida. Les persones en situació de major vulnerabilitat, com les dones soles i/o amb persones al seu càrrec, les xiquetes i xiquets -especialment els no acompanyats-, les persones perseguides per la seua orientació sexual i/o identitat de gènere, les víctimes de tortura o trauma i les persones malaltes o amb algun tipus de diversitat funcional estan quedant en una situació de total desprotecció i abandó.

En la carta que les organitzacions han dirigit a les autoritats espanyoles, se’ls demana que, en les seues negociacions amb altres Estats aquests dies a Nova York, es comprometen públicament a presentar com a prioritàries les següents mesures:

1. Polítiques i mecanismes que garantisquen la plena protecció de les persones refugiades, internament desplaçades i migrants enfront de tot tipus d’abús, violència i explotació. La protecció ha de cobrir necessitats bàsiques com a educació, sanitat i habitatge, sense discriminació alguna i sense por de ser objecte de detenció, reclusió o expulsió. A més, s’han d’adoptar mesures específiques per a protegir a les persones en situació de major vulnerabilitat.

2. Adopció de forma immediata de totes les mesures necessàries per a garantir vies legals i segures per a les persones refugiades i migrants. Salvar vides ha de ser una prioritat enfront de les polítiques de control migratori. A més, és necessari garantir i agilitar programes generosos de reasentamiento, admissió humanitària i reagrupació familiar flexible, entre uns altres.

3. Repartiment equitatiu de la responsabilitat dels Estats per a recolzar i acollir a les persones refugiades. Almenys el 10% de la població refugiada mundial ha de ser reasentada en països segurs (actualment el 86% de les persones refugiades es troben acolliments en països en vies de desenvolupament, com Líban, Turquia, Pakistan, Jordània o Kenya).

4. Els Estats han d’abstenir-se de signar, o revocar en el cas que ja estiguen signats, acords amb tercers països no segurs. Els acords han de contenir clàusules que garantisquen el respecte i compliment dels drets humans. A més, d’altra banda, ha de garantir-se el suport al desenvolupament en els països d’origen i l’assistència humanitària des d’un enfocament de coherència de política per al desenvolupament que impregne tota l’acció exterior. En aquest sentit, és urgent que Espanya destine un mínim de 150 milions per a ajuda humanitària en el pròxim pressupost. Han de fomentar-se els processos de pau que acaben amb els conflictes i asseguren una estabilitat duradora.

5. Finançament ple i suport econòmic suficient per a garantir la protecció i integració de les persones migrants, refugiades i desplaçades en els països d’acolliment. És fonamental desenvolupar polítiques d’integració dotades del finançament suficient que incloguen plans de sensibilització per a lluitar contra el creixent ascens del racisme i la xenofòbia contra aquestes persones.

cartel_sutiemposeacaba


versión castellano*

Un total de diecisiete organizaciones se han congregado hoy frente al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación para exigir al Estado español que, como parte de la comunidad internacional, asuma y solicite en sus negociaciones con otros países el establecimiento de medidas urgentes e inmediatas para proteger y garantizar los derechos de las personas refugiadas, desplazadas y migrantes en la mayor crisis humanitaria desde la Segunda Guerra Mundial.

Las máximas autoridades de la comunidad internacional se darán cita los próximos días 19 y 20 de septiembre en Nueva York con motivo de las reuniones de Alto Nivel (Asamblea General de las Naciones Unidas y Cumbre Obama) para, por un lado, abordar los desplazamientos a gran escala de las personas refugiadas y migrantes y, por otro, asumir nuevos compromisos en materia de refugio.

Accem, Amnistía Internacional, Ayuda en Acción, CEAR, Coordinadora de ONG para el Desarrollo, Entreculturas, FELGTB, Fundación Abogacía Española, Fundación Cepaim, InspirAction, Jesuitas Social, Médicos del Mundo, Médicos Sin Fronteras, Red Acoge, San Carlos Borromeo, Save the Children y Servicio Jesuita a Migrantes han denunciado hoy la pasividad de los líderes mundiales, algunos de los cuales han sido representados con caretas y traje, reunidos en torno a una mesa, y ante la presencia de un reloj y una pancarta con el lema ‘Líderes mundiales, su tiempo se acaba’. En este sentido, las organizaciones se han dirigido por carta al Gobierno español y al rey, que será quien finalmente represente a España ante Naciones Unidas. En ella, las organizaciones firmantes les piden que España se comprometa pública y proactivamente con la futura adopción de un acuerdo que garantice la responsabilidad compartida entre los Estados sobre las personas refugiadas y migrantes y les presentan una serie de medidas que es urgente poner en marcha.

Las organizaciones consideran que posponer a 2018 la aprobación de un pacto global sobre personas refugiadas -como finalmente acordaron los Estados miembros de las Naciones Unidas (ONU) el pasado 3 de agosto- es un enorme error que pone en juego la vida de miles de personas en todo el mundo y evidencia la incapacidad de la comunidad internacional y su falta de implicación política a la hora de resolver y prevenir situaciones de emergencia humanitaria y de cumplir sus obligaciones internacionales en materia de derechos humanos.

La responsabilidad del Gobierno español

Según ACNUR, más de 65 millones de personas en todo el mundo se encuentran desplazadas de sus lugares de origen debido a conflictos, persecución y violaciones de derechos humanos en sus países de origen. La ausencia de rutas legales y seguras está provocando un trágico incremento de muertes y desapariciones: según la Organización Internacional para las Migraciones (OIM), en lo que va de año, más 4.320 personas perdieron la vida o desaparecieron durante el trayecto. De esa cifra, 3.207 murieron ahogadas en el Mediterráneo. Una tragedia que se podría haber evitado si la comunidad internacional y sus Estados hubieran adoptado las medidas necesarias.

En este sentido, el Gobierno español continúa incumpliendo sus acuerdos internacionales. Hasta la fecha, sólo han sido trasladadas a España 480 personas, cifra que todavía queda muy lejos de las 17.337 personas refugiadas que se comprometió a reubicar, desde Grecia e Italia, y a reasentar, desde países que no son miembros de la UE, hasta el año 2017.

Las organizaciones también denuncian los muros -visibles e invisibles (impedimentos legales, vallas, externalización de fronteras, violaciones de derechos humanos y discursos xenófobos)- con los que cada vez más a menudo se encuentran las personas refugiadas y migrantes en los países de acogida y que les impiden acceder a protección y a unas condiciones dignas de vida. Las personas en situación de mayor vulnerabilidad, como las mujeres solas y/o con personas a su cargo, las niñas y niños -especialmente los no acompañados-, las personas perseguidas por su orientación sexual y/o identidad de género, las víctimas de tortura o trauma y las personas enfermas o con algún tipo de diversidad funcional están quedando en una situación de total desprotección y abandono.

En la carta que las organizaciones han dirigido a las autoridades españolas, se les pide que, en sus negociaciones con otros Estados estos días en Nueva York, se comprometan públicamente a presentar como prioritarias las siguientes medidas:

1. Políticas y mecanismos que garanticen la plena protección de las personas refugiadas, internamente desplazadas y migrantes frente a todo tipo de abuso, violencia y explotación. La protección debe cubrir necesidades básicas como educación, sanidad y vivienda, sin discriminación alguna y sin temor a ser objeto de detención, reclusión o expulsión. Además, se deben adoptar medidas específicas para proteger a las personas en situación de mayor vulnerabilidad.

2. Adopción de forma inmediata de todas las medidas necesarias para garantizar vías legales y seguras para las personas refugiadas y migrantes. Salvar vidas debe ser una prioridad frente a las políticas de control migratorio. Además, es necesario garantizar y agilizar programas generosos de reasentamiento, admisión humanitaria y reagrupación familiar flexible, entre otros.

3. Reparto equitativo de la responsabilidad de los Estados para apoyar y acoger a las personas refugiadas. Al menos el 10% de la población refugiada mundial debe ser reasentada en países seguros (actualmente el 86% de las personas refugiadas se encuentran acogidas en países en vías de desarrollo, como Líbano, Turquía, Pakistán, Jordania o Kenia).

4. Los Estados deben abstenerse de firmar, o revocar en el caso de que ya estén firmados, acuerdos con terceros países no seguros. Los acuerdos deben contener cláusulas que garanticen el respeto y cumplimiento de los derechos humanos. Además, por otro lado, debe garantizarse el apoyo al desarrollo en los países de origen y la asistencia humanitaria desde un enfoque de coherencia de política para el desarrollo que impregne toda la acción exterior. En este sentido, es urgente que España destine un mínimo de 150 millones para ayuda humanitaria en el próximo presupuesto. Deben fomentarse los procesos de paz que acaben con los conflictos y aseguren una estabilidad duradera.

5. Financiación plena y apoyo económico suficiente para garantizar la protección e integración de las personas migrantes, refugiadas y desplazadas en los países de acogida. Es fundamental desarrollar políticas de integración dotadas de la financiación suficiente que incluyan planes de sensibilización para luchar contra el creciente ascenso del racismo y la xenofobia contra estas personas.

cartel_sutiemposeacabaFoto: Pablo Blázquez

Alba Soler

VIEW ALL POSTS