25/05/2020

Vídeo Diario de una cuarentena desde nuestro refugio

Amb l’inici de l’Estat d’Alarma, les restriccions van suposar que les persones usuàries del Centre d’Atenció Humanitària de Cullera no pogueren abandonar les seues habitacions, en molts casos, espais xicotets compartits per diverses persones. Es van idear diverses activitats i tallers durant aquests dies, realitzats seguint les normatives de seguretat imposades per la situació, és a dir, que les seues habitacions es van convertir en xicotets refugis on han dut a terme les activitats. Els tallers han consistit en elaboració de màscares contra el Covid-19, taller de “Xiquets dibuixant en positiu”; taller “Convivint en confinament”, taller de realització de màscares; sessions de fotos, etc. Aquestes activitats han tingut com a objectiu principal l’animar-los i donar-los suport, que foren un motiu de desconnexió de l’estrés que ha creat aquesta situació, a més d’activitats que enriquiren la relació entre mares i fills, etc. La realització d’aquest vídeo serveix de xicotet reconeixement d’aquest període per a les persones usuàries i, sobretot, els xiquets i xiquetes que, malgrat estar tancats a les seues habitacions, cada vegada que arribàvem al treball ens rebien amb moltíssima alegria, ensenyant-nos el que havien fet el dia anterior, i ens comptaven les seues cosetes gracioses, donant-nos mes ganes de treballar.

Teatre de Titelles

Des del CEMI Sueca a València han realitzat aquesta obra de teatre amb titelles, en ella ha participat un grup de residents de diferents edats que han convertit antics calcetins i caixes de cartó en una oportunitat per a aprendre i conscienciar.

L’obra és una adaptació de LA MANTA de Víctor Balaguer. Una obra amb missatge, que tracta sobre l’empatia i la cura de les persones majors.


21/05/2020

Dia Mundial de la Diversitat Cultural

El Dia Mundial de la Diversitat Cultural, des de la Falla Xúquer de Cullera han realitzat un vídeo, amb la col·laboració de treballadores i persones residents del CEMI de Cullera en el qual s’expressa en diferents idiomes la frase “la diversitat és una de les grans riqueses de la humanitat, gaudim-la”.

Aquest vídeo és una expressió més de la gran faena que es realitza per part de les diferents àrees de CEAR per a aconseguir una inclusió real de les persones refugiades en la societat d’acolliment, i més concretament en els municipis en els quals CEAR es troba, creant xarxa associativa i social.


17/05/2020

Persones dels Centre d’Acollida de CEAR PV participen en #YogaPorRefugio

El passat dissabte des de CEAR es va organitzar la III edició de #YogaPorRefugio en aquesta ocasió en format OnLine.

Un esdeveniment que es pogué realitzar des de casa i en el qual comptàrem de nou amb la col·laboració de Xuan LanAlfonso BassaveAmalia Panea i Paky Gómez, que impartiren una classe de ioga que és pogué realitzar en família.

I això van fer des del Centre d’Acollida. Iniciativa que ha esdevingut en un grup de persones refugiades que, a partir d’eixe dia, el practiquen diàriament.


04/05/2020

La vida en un Centre d’Acollida en temps de Coronavirus

* Sara Ferragud, tècnica de Dinamització Sociocultural en CEAR País Valencià.

Domingo, 10.00h de la mañana, llego al centro y lo primero que huelo es el olor a café que sale del comedor. El vigilante, con la simpatía que le caracteriza, me da los buenos días y me pasa el parte de la noche; niños que lloran, dolores de muela, insomnios de confinamiento, largas charlas interculturales en los espacios comunes… Lo habitual.

Sonidos de guitarra y djembe inundan mis oídos. Son Mamadou y Juan en la 5ª planta intentando evadir sus mentes ante esta situación. Rosa, les acompaña escuchando anonadada y viajando a través de sus pensamientos. La medicación la mantiene controlada.

Son las 12.00h y hoy es un gran día, hemos conseguido una donación de juguetes para los niños y niñas de una empresa solidaria de Valencia que es consciente de la situación que vivimos en los dispositivos. Subo ansiosa, feliz… llamo a la puerta 404 y me abre Irina, la mamá de David, pelo revuelto, ojos hinchados y en ropa interior. Su marido Georgi, desde el fondo de la habitación, con una taza de café me saluda medio desnudo, con total naturalidad, tomando algo de aire fresco que entra por la ventana. Lo que más me encoge el corazón es que, al verme, ni se tapan, ni se inmutan. Se sienten cómodos, en confianza y, en ese momento, me siento una más de su pequeña familia.

«¿Qué traes? ¿Qué llevas en la mano? ¿Es un juguete para mí?», pregunta con ojos atónitos. «Sí, es tuyo, para que puedas llevar mejor estos días de encierro y confinamiento en tu pequeña habitación, junto con tus padres», le respondo. No hay nada más en ese instante, nada más, solo la cara de felicidad de David, la alegría de sus padres al mirarle. Nada más. No hay conflictos, no hay guerras, no hay homofobias, no hay política, no hay oscuridad… Solo luz, la luz que nos alumbra en sus ojos.

El mismo movimiento, posteriormente, con Olena, con Mohamed, con Ernesto, con Lucía, con las familias de nuestra casa, de nuestro hogar, porque así es, muchas veces se convierte en nuestro hogar. Y cuando la oscuridad nos invade también a nosotras, a las personas que aquí trabajamos, encontramos esa luz que nos alumbra el camino, que nos mantiene despiertas, que nos da ganas de seguir.

Son las 13.00h, es la hora de comer, desde hace horas sube el olor a comida por las escaleras del centro. Intento adivinar, ¿paella?, ¿pescado?, ¿pizza?, ¿pollo al curry? Y mi paladar de buena comedora comienza a salivar. Una pequeña sonrisa, cojo llaves y bajo. Pijamas, zapatillas de ir por casa, pelos enredados, caras de sueño, y sonrisas, muchas sonrisas.

“¿Qué nos has preparado tan rico hoy Alicia?”. “¡Buenos días, señora! ¿Cómo se encuentra hoy?». «¿Qué tal habéis dormido?”. “Venga, paciencia que ya nos queda menos”. “¿Cómo está su tensión?”. “¿Se ha pinchado la insulina?” “No, hoy no podemos lavar, mañana hablad con las compañeras”. “Hablad con las trabajadoras sociales para ese tema”. “Luego charlamos un ratito a ver si subimos ese ánimo. Todo pasará”.

Un silencio se crea generalizado después de comer. Descanso, paz. Subo al despacho, es la hora del ordenador. Fichas, listados, prorrateos, correos, programación, búsqueda de recursos… Mientras todos duermen la siesta, navego en el mar de internet buscando dinamización sociocultural online. Todavía me parece increíble y una sensación de ahogo me inunda.

Es la hora de ver una película en la primera planta, convoco a todos a través del grupo de WhatsApp. ¡Hoy ‘Bohemian Rapsody’ en versión original! Aunque tenemos que ser pocos, solo cinco por sesión y bien distanciados, no han faltado las risas, las canciones y el humor. ¡Qué buen rato hemos pasado! Durante unas horas no existía coronavirus, ni conflictos, ni temores, ni desgracias, solo había calma y las tempestades interiores habían desaparecido.

«¿Cuándo regresas?». Y el alma se me encoge, todavía no me he ido y tienen ganas de volverme a ver. Qué gran sensación, qué gran familia esta. Mañana más y mejor, seguro… ¡Vamos a ganarte la batalla! ¡Juntos somos invencibles!


23/04/2020

Feliç Dia del Llibre 📚

Aquests dies a València gràcies a la llibreria Futurama Comics hem repartit comics infantils i juvenils als menors que atenem.

També en el Centre d’Acolliment de Cullera les companyes de l’Àrea de Dinamització Sociocultural han instal·lat una biblioteca perquè les persones refugiades del centre puguen gaudir de la lectura.


09/04/2020

Donació de joguines de Mumuchu

Hui els nostres xiquets i xiquetes s’han emportat una gran alegria. 😄😄

Gràcies a Mumuchu – Juguetes educativos per ser una empresa solidària i compromesa amb les persones refugiades.

Ens han donat joguets educatius per a alegrar aquests dies difícils als més xicotets.


7/04/2020

Donació per part de la ONG IAE

Moltíssimes gràcies també a la ONG IAE per la donació de 30 pantalles protectores per als nostres companys i companyes que continuen treballant de valent aquests dies.


06/04/2020

El voluntariat continua actiu

Moltíssimes gràcies a l’associació de voluntaris de #Cullera per la donació de 15 pantalles protectores per als treballadors i treballadores del nostre centre d’Acollida i centre  d’humanitària.

Ens emociona la gran solidaritat ciutadana.


01/04/2020

Els xiquets i xuquetes ens donen un missatge

Des del nostre Centre d’Acollida de Cullera ens arriben aquests bonics dibuixos. Molts arcs de Sant Martí de colors per a recordar-nos que tot eixirà bé. 🌈

Gràcies a l’art les xiquetes i xiquets expressen els seus sentiments a través de les seues pintures i manualitats.