• La discriminació en l’accés a l’habitatge, un obstacle més per a les persones refugiades.

“Es lloga pis: abstinguen-se immigrants”, una frase que escolten habitualment les persones migrants i refugiades que emprenen la cerca d’habitatge a Valencià. Quan les persones sol·liciten asil, l’itinerari estableix un període de 6  en el qual les persones refugiades resideixen en pisos d’acolliment, amb la finalitat de cobrir les seues necessitats bàsiques durant els primers mesos de la seua arribada. El problema ve una vegada finalitzat aquest període quan tenen que buscar el seu habitatge amb contracte de lloguer propi.

La discriminació que pateixen per a accedir a aquest dret es registra en diferents nivells:

– No a persones estrangeres: Hi ha immobiliàries que s’escuden que les persones propietàries no volen llogar a persones estrangeres. Els qui més dificultats tenen són les persones d’origen magrebí i subsaharià.

– Requisits econòmics: El preu del lloguer està pujant en general, però sobretot en ciutats més turístiques, com és el cas de Valencià. El lloguer de tipus vacacional està generant que l’oferta d’habitatges en lloguer es reduïsca de forma dràstica. Açò fa que, en haver-hi tanta demanda i tan poca oferta, les immobiliàries i les persones propietàries puguen triar a qui llogar sense cap tipus de negociació, exigint requisits que moltes persones sol·licitants d’asil no poden complir.

– Abusos o estafes: S’han constatat alguns casos de persones que es presenten com a mediadores, cobren amb la promesa que en poc temps tindran un pis i desapareixen amb els diners. També hi ha hagut casos en els quals s’ha incrementat el cost de les habitacions a canvi de l’empadronament.