Després de 4 dècades des del seu naixement, CEAR continua denunciant manques del sistema d’asil i protecció. La baixa taxa de reconeixement en les sol·licituds d’asil, les dificultats en l’accés al procediment, la implementació de vies legals i segures i un protocol de desembarcament segur i previsible són algunes de les reivindicacions que CEAR recull en la presentació de l’informe anual a València.

Les sol·licituds d’asil entre Castelló (505) València (3.588) i (Alacant 237) van ascendir a 4.330, sent la valenciana la quarta Comunitat en nombre de sol·licituds, i sent la província de València la tercera d’Espanya, per darrere de Madrid i Barcelona. La previsió és que en 2019 es vagen duplicar les sol·licituds d’asil a nivell estatal i autonòmic valencià.

CEAR reclama al nou Govern que promoga un Pacte d’Estat per l’Asil en coherència amb els Pactes Mundials sobre migració i refugi ratificats pel nostre país el desembre passat.

(València 20 de juny de 2019).

La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) ha presentat en el dia de d’ahir el seu Informe Anual “La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa”, posant l’accent en les xifres valencianes. CEAR PV denúncia el retard a l’hora de concedir cites per a sol·licitar asil a València, Castelló i Alacant, que poden retardar-se fins més d’un any per a poder formalitzar les entrevistes d’asil, i recorda que no es pot exigir l’empadronament com a requisit previ per a sol·licitar asil, com els succeeix a les persones que pretenen sol·licitar asil en alguna capital de província valenciana.

Jaume Durà i Mercedes Ena, Coord. Territorial i Responsable d’Acollida de CEAR PV en la presentació de l’Informe Anual 2019 al Col·legi Major Rector Peset

CEAR PV adverteix que un any després de l’arribada a València de les persones que van ser rescatades pel Aquarius, cap d’elles ha rebut l’asil o la protecció definitiva per part de l’Oficina d’Asil i Refugi dependent del Ministeri de l’Interior, i tem que, si se’ls denega l’asil o la protecció, aquestes persones puguen ser sancionades, internades en un CIE i expulsades, posant de nou les seues vides en perill. És per això que li recorden al Govern d’Espanya, que no n’hi ha prou amb haver traslladat a aquestes persones que van escapar de l’infern de Líbia a territori espanyol, sinó que ara han de procedir a atorgar-los una protecció documental efectiva i definitiva.

Les polítiques europees d’asil han potenciat l’externalització de fronteres i els retorns de persones que han vist denegades les seues sol·licituds d’asil. Aquesta política ha fet descendir les sol·licituds d’asil en diferents països europeus com Alemanya o Itàlia, no així a Espanya, on les sol·licituds d’asil van augmentar un 40%, fins a arribar a les 54.065, això és degut a l’augment de sol·licitants de Veneçuela, Colòmbia, Hondures o El Salvador, països als quals Espanya no exigeix un visat, per la qual cosa aconsegueixen arribar i sol·licitar asil.

Especialment preocupant són els casos de Colòmbia que continua sent el país amb major número de desplaçats interns tot i el procés de pau, o els casos de persecució per Las Maras o colles a Hondures i El Salvador, on les autoritats no els poden protegir, on recluten a xiquetes i xiquets per a aquests grups i on no cap desplaçament intern. A aquests casos no se’ls està concedint l’asil, malgrat que CEAR ha aconseguit diferents sentències positives de l’Audiència Nacional.

Síria continua sent el país amb major nombre de refugiats en el món i la tercera nacionalitat que més va sol·licitar protecció internacional a Espanya, moltes d’aquestes sol·licituds es van realitzar a Ceuta i Melilla després de llargs trajectes d’aquestes persones refugiades per a accedir a un país segur.

Les més de 46.000 sol·licituds d’asil presentades en els primers 5 mesos d’enguany, segons dades d’Interior, i els més de 100.000 expedients acumulats en els últims anys pendents de resolució suposen “la prova més evident que és necessari un reforç ferm i urgent del sistema d’asil per a donar respostes estables a la realitat que es viu al nostre país, que es troba entre els primers d’Europa en nombre de sol·licituds”. Pel que fa al reconeixement de protecció, en 2018 només es van acceptar 1 de cada 4 sol·licituds d’asil, molt per davall de la mitjana europea que ascendeix a un 38%.

CEAR, entitat que compleix enguany la seua 40 aniversari, valora positivament la iniciativa del Govern de la posada en marxa de recursos i centres per a donar una millor recepció i acollida a les persones que arriben a les costes espanyoles, així com els “importants gestos inicials” que van suposar l’acceptació de les embarcacions de rescat rebutjades per Itàlia i Malta. No obstant això, lamenta que mesos després, des del mateix Govern, s’hagen posat obstacles a vaixells d’ONG que han impedit la seua labor de rescat al Mediterrani durant mesos.

D’una forma menys visible, també s’han establit al nostre país altre tipus d’obstacles molt preocupants: la imposició de visats de trànsit a persones d’origen palestí (el que resulta contradictori ja que és una de les nacionalitats amb un reconeixement de protecció més alts del nostre país), i persones cameruneses. A més, s’ha continuat amb aquesta exigència a les persones d’origen sirià, en vigor des de l’inici del conflicte en 2011.

Jaume Durà i Mercedes Ena, Coord. Territorial i Responsable d’Acollida de CEAR PV en la presentació de l’Informe Anual 2019 al Col·legi Major Rector Peset

CEAR ha lamentat que un any més van continuar les anomenades “devolucions en calent” a Ceuta i Melilla, condemnades pel Tribunal Europeu de Drets Humans i sobre les quals la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà pròximament. D’altra banda, el Govern va recórrer inesperadament, per primera vegada el mes d’agost, a un acord bilateral amb el Marroc de 1992 per a realitzar les anomenades “devolucions express”, un procediment accelerat que dificulta detectar casos d’especial vulnerabilitat o possibles sol·licitants d’asil, una pràctica que a més s’ha repetit en ocasions posteriors.

Així, davant els diferents enfocaments de les polítiques migratòries de l’Executiu i davant l’escenari de creixement de les sol·licituds d’asil, CEAR reclama al nou Govern que recupere el ‘esperit del Aquarius’ i promoga un Pacte d’Estat per l’Asil, basant-se en els Pactes Mundials sobre migració i refugi ratificats pel nostre país el desembre passat i posant el focus en les persones.

Morts i criminalització a Europa

En 2018, el Mediterrani va tornar a ser la ruta migratòria més perillosa del planeta amb almenys 2.299 vides perdudes en les seues aigües. D’elles, més de 800 van ser en les rutes cap a Espanya, la qual cosa suposa un dramàtic increment respecte a l’any anterior. No obstant això, la resposta de la major part dels països de la UE va ser criminalitzar la labor solidària de salvament que realitzen els vaixells de les ONG.

Davant el tancament de ports d’Itàlia i Malta, CEAR reivindica l’impuls per part del Govern espanyol per a liderar a Europa una nova forma de gestionar les polítiques migratòries, no centrades únicament en el control de fronteres. Així mateix, va exigir a instaurar un mecanisme europeu de desembarcament segur i predictible perquè cap persona puga ser retornada a un país no segur en el qual la seua vida puga córrer perill, sobre la base del principi de no devolució, i que es garantisca una reubicació de les persones rescatades entre els membres de la UE.