- Des de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) oferim algunes claus per a ajudar a entendre què està passant en les costes espanyoles.
1. Espanya s’ha convertit, des del passat mes de juny, en la principal ruta de persones migrants i refugiades per mar a Europa, amb més de 20.000 arribades en el que va d’any. No obstant, açò es deu en gran manera al fet que el nombre d’entrades a Itàlia i Grècia ha descendit notablement.
2. Actualment, enguany les arribades a Espanya suposen prop del 40% del total de la UE, les quals s’ha reduït a més de la meitat en comparació de l’any passat, passant de 102.800 a 54.500 en el mateix període de l’any, segons dades d’ACNUR.
3. La política de tancament de ports dels governs d’Itàlia i Malta, que incompleixen així les seues obligacions d’auxili en el mar, i els continus obstacles als vaixells de rescat en el Mediterrani central està provocant que les persones cerquen rutes alternatives per a posar fora de perill les seues vides.
4. Les revoltes en el Rif així com l’ús de les migracions com a element de pressió en les negociacions entre el Marroc amb Espanya i la UE podrien estar afavorint una relaxació en les mesures de control migratori marroquí.
5. Des d’Europa s’estan posant cada vegada més obstacles per a l’arribada de les persones migrants i refugiades mitjançant la signatura d’acords amb països com Turquia o Líbia, basats en la externalització de fronteres, països on no es respecten els drets humans i està obligant a les persones que fugen a cercar noves vies d’accés a Europa.
6. Com a conseqüència d’aquestes polítiques, s’ha triplicat el percentatge de morts per arribades en el Mediterrani Central, ja que enguany han mort 6 de cada 100 persones que ho intenten. Açò fa que molts trien la ruta entre Espanya i el Marroc, a pesar que ja haurien perdut la vida més de 300 persones, més que totes les registrades durant l’any passat. En aqueix sentit, no hi ha cap “efecte llamada”, sinó un “efecte fugida davant el risc de mort”.
7. Espanya té capacitat per a assumir l’acolliment d’aquestes persones i lamenta que moltes vegades es propague una sensació d’alarma injustificada. Per a açò, és més necessari que mai un pla d’acció i un protocol unificat coordinat entre els diferents actors perquè no es vulneren els drets de les persones que arriben al nostre país.
8. La frontera espanyola, igual que la italiana i la grega, són en definitiva la frontera sud de la Unió Europea, per la qual cosa les mesures que s’adopten com a resposta a aquesta situació són una responsabilitat del conjunt de la UE.
