L’informe analitza el discurs mediàtic i polític contra la migració durant mesos de la pandèmia. Tercer informe anual del Observatori Sense Tòpics, un projecte de CEAR PV sobre el tractament mediàtic i polític de les migracions i el refugi.

El passat 16 de desembre, en el marc del Dia Internacional de les Persones Migrants, CEAR PV va presentar l’informe «Racisme i xenofòbia en temps de Covid. Discurs mediàtic i polític contra la migració durant la pandèmia» en el qual s’analitza el discurs racista i xenòfob aparegut en mitjans de comunicació i xarxes socials en relació amb la pandèmia per Covid19 durant els primers mesos de 2020.

Es tracta d’un informe de 62 pàgines que pretén fer reflexionar a periodistes i comunicadors sobre la importància i la intencionalitat dels missatges que es difonen per a no contribuir en la propagació dels discursos d’odi. En aquest sentit, des de principis d’any hem constatat com la pandèmia i la crisi social i econòmica derivada, ha servit d’excusa perquè determinats partits polítics i mitjans de comunicació hagen difós informació falsa o manipulada per a criminalitzar a les persones migrants i refugiades i tractar de convertir-les en responsables de l’arribada i la transmissió del Covid-19.

L’informe recull i analitza el discurs en diferents epígrafs:   

1. La criminalització patida per la població d’origen xinés i asiàtic tant en mitjans de comunicació com en el discurs polític. Les persones d’origen xinés i asiàtic han sigut responsabilitzades des del primer moment de la arribada i propagació del virus, una criminalització que ha impactat fortament en les comunitats xineses d’aquest país i que s’ha materialitzat en discursos d’odi i en agressions físiques a diferents ciutadans
2. La diferència de tracte dispensada a les persones que han arribat al nostre país segons es considerara que ho feien com a turistes o com a migrants a l’hora d’enfrontar-se als diferents protocols sanitaris establits per a evitar la propagació del virus, una mesura que té un efecte estigmatitzador cap a la població migrant i refugiada, més si cap quan des dels mitjans de comunicació s’ha posat el focus en el nombre de persones migrants contagiades al mateix temps que s’invisibilitzaven els casos positius que afectaven turistes. Per davall d’aquesta forma de discriminació trobem un discurs racista i xenòfob que estableix que determinades persones pel seu origen nacional o per la manera d’accedir al territori tenen més possibilitats d’estar contagiades.
3. La situació de desprotecció en la qual s’ha situat tant als treballadors del camp com a les treballadores de la llar i les cures. En cap dels dos casos s’ha atés a les seues necessitats i reclamacions i una gran part de les persones que integren aquests col·lectius de treballadors i treballadores no han pogut accedir a les mesures i ajudes que han posat en marxa les diferents administracions per a pal·liar els efectes d’aquesta crisi en trobar-se en situació d’irregularitat administrativa. Tant empreses com administracions públiques han tractat d’evadir les seues responsabilitats respecte de les condicions en les quals es trobaven els treballadors del camp i els mitjans de comunicació han fet d’altaveu del discurs que responsabilitzava als propis treballadors. Les demandes de les treballadores de la llar i les cures no han sigut ateses i moltes de les treballadores han quedat en situació d’absoluta desprotecció.
4. Més enllà del Covid-19 continua la sistemàtica criminalització dels xiquets i xiquetes que migren sols. A l’assenyalament per part de determinats partits polítics i mitjans de comunicació se suma l’abandó que pateixen per part de les administracions públiques, especialment quan aconsegueixen la majoria d’edat. Considerem extremadament greu aquest discurs d’odi per dirigir-se a un dels col·lectius necessitats de major protecció.
5. La criminalització de la solidaritat, tant d’organitzacions com d’activistes en defensa dels Drets Humans de les persones migrants. Partits i mitjans continuen acusant als qui defensen drets a les fronteres i als qui realitzen rescats en la mar de traficar amb éssers humans, col·laborar amb màfies i afavorir la denominada immigració irregular.

Cal destacar que tot això s’ha realitzat a través de la fabricació i difusió de faules i notícies falses que tergiversen dades oferint realitats esbiaixades i que tenen un gran abast en xarxes socials en termes de propagació del discurs d’odi.

Finalment, l’informe recull conclusions generals i aporta propostes concretes, reclamant una sèrie de mesures fonamentals per a la protecció dels drets de les persones migrants i refugiades i per tant necessàries en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, entre altres: 

• La necessitat de dur a terme un procés de regularització urgent de totes les persones que es troben en situació d’irregularitat administrativa i d’habilitar mecanismes per a evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda.  
• La necessitat d’habilitar vies legals i segures, d’eliminar obstacles mortals a les fronteres, d’acabar amb les devolucions en calenta i de posar en marxa mecanismes de desembarcament segurs.  
• La reivindicació pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers i per la fi de les identificacions per perfil racial o ètnic.  
• La demanda d’una Llei Integral d’Igualtat de Tracte i No Discriminació.  
• La necessitat de realitzar més trasllats organitzats des de Canàries a la península, ampliar les places d’acolliment humanitari i d’emergència i de dur a terme una distribució solidària d’aquestes persones entre les diferents Comunitats Autònomes.  

Pots consultar l’informe i descarregar-ho en www.sensetopics.org.