El 95% de la informació prové d’una de les parts en conflicte i dels seus aliats.
Més del 87% de les notícies es refereixen a la guerra d’Ucraïna malgrat que existeixen altres conflictes i guerres en el món.
La voluntat política en l’acolliment i protecció de persones refugiades d’Ucraïna demostra que és possible una altra manera de gestionar el desplaçament forçat així com el seu tractament mediàtic.

(València, 12 de desembre de 2022)

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a València ha presentat al Col·legi Major Rector Pesset, l’Observatori sobre l’anàlisi del tractament mediàtic del conflicte d’Ucraïna i l’acolliment de persones refugiades. En aquest sisé informe d’Observatori de mitjans, la periodista Laura Escartí de la Va unir de Periodistes i l’ONG han volgut abordar com els mitjans de comunicació i les xarxes socials han informat sobre la guerra i l’acolliment de persones refugiades d’Ucraïna. S’analitza com no totes les guerres són iguals per als mitjans: mentre que per a Ucraïna hi ha hagut 883.956 peces sobre la guerra i els refugiats, en el cas de Síria en els seus primers 8 mesos de conflicte va haver-hi 83.110. Alguns conflictes i guerres han sigut silenciades o poc informades en contrast amb el “bombardeig mediàtic d’Ucraïna”. “La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha sigut un regal per als talibans” o “forat negre informatiu” són alguns dels missatges referits a l’Afganistan o al Sàhara Occidental que es recullen en l’informe de mitjans.

El document ve a recordar que la guerra a Ucraïna i les seues conseqüències es van iniciar en 2015 quan a Espanya la ucraïnesa va ser la segona nacionalitat en nombre de sol·licituds d’asil per darrere de la de Síria, amb molta menor repercusió mediàtica. S’analitza com la primera víctima d’una guerra és la veritat, ja que totes dues parts han prohibit i censurat mitjans de comunicació, blanquejat grups d’ultradreta i els seus combatents, acusant-se mútuament de nazisme.

Destaca l’observatori com la voluntat política dels estats europeus amb l’aplicació de la Directiva per a la concessió de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades, ha suposat un canvi total en la protecció i acolliment. La seua aplicació immediata i millorada per part del Consell de Ministres d’Espanya ha facilitat que a la fi de 2022 més de 150.000 persones d’Ucraïna formalitzaren i reberen la protecció temporal en menys de 24 h, i el seu conseqüent acolliment. Aquesta voluntat política contrasta amb el sistema de cites d’asil que es troba col·lapsat a Espanya, existint a València un mercat negre de cites denunciat per múltiples entitats i ONG, que provoca que aquest dret fonamental es veja vulnerat i que moltes persones es queden al marge del sistema d’acolliment.

L’informe incideix en el desigual acolliment i reconeixement de drets fins i tot de persones d’altres nacionalitats que fugien d’Ucraïna, tot això condicionat i promogut per governs conservadors de determinats països europeus i com l’ús de la migració i l’asil continua protagonitzant una gran part de les notícies falses mentre s’incrementen els delictes d’odi.

Per a consultar l’informe o obtenir més informació accedeix a www.sensetopics.org