A través del documental d’Encontres d’Exili II podem mirar el nostre passat per entendre que passa actualment amb les Persones Refugiades

Estrena online el documental «Encontres d’Exili II» un documental de CEAR PV i el col·lectiu Mirades amb persones exiliades, refugiades i represaliades valencianes i espanyoles d’abans i de moltes altres nacionalitats ara. Aquest documental, que es pot trobar de manera lliure al web http://encontresdexili.org/, també s’estrena en diversos espais durant aquestos dies com La Nau, València (21 d’abril) o l’Ateneu de Pedreguer (23 d’abril).

Aquest projecte ha estat finançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, dins de les línies dedicades a la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica, i busca fomentar una cultura de pau, solidaritat i de foment de la democràcia l’antimilitarisme i els Drets Humans. Mitjançant el creuament de histories de refugi, quan els valencians i valencianes van tindre que fugir a països com França, Uruguai o Argentina, i de quan altres persones de diferents continents han arribat a territori valencià en busca de refugi i protecció. Aquestes persones no sols creen històries entre elles sino que fan entre elles encontres i dialoguen, encontres d’exili. 

Realitzat per CEAR-PV i el Col·lectiu Mirades, i dirigit per Jaume Durà, José Gayà, Jorge Ramos i Adrián Caballero, i  protagonitzat per persones que van viure la repressió i l’exili per la victòria franquista, com Tina Guillem, filla de Carmen Cuesta -la «14ª rosa» de les 13 Roses- i militant social que va patir la repressió en l’última etapa de la dictadura; Carme Peris, que va haver de migrar a França durant el franquisme; Àngela Menages, filla de migrants a Algèria; o Josefina Juste, lluitadora llibertaria, que va viure diversos exilis en diferents països d’Europa i d’Amèrica després d’haver hagut d’abandonar l’Espanya franquista, i per persones de diferents països que han patit recentment situacions similars: Alba Teresa, defensora de Drets Humans  que va escapar de la repressió paramilitar a Colòmbia; Mem, jove kurd que va patir una situació similar a Rojava, el Kurdistan ocupat per Síria; Fatma, refugiada sahrauí; Sainabou, que va haver d’escapar de la mutilació genital femenina i d’un matrimoni forçat a Gàmbia; Konan, que va haver d’escapar de la guerra a Costa d’Ivori i i arribà amb una pastera a les Canàries; o Elisama i Michelle, que van haver de fugir per la seua orientació sexual del Brasil de Bolsonaro on cada dia mor una persona LGTBI.

Amb aquest projecte que a més compta amb una pàgina web amb aquest documental i altre anterior i un mapa interactiu amb països de l’exili de la repressió franquista, volem  contribuir al (re)coneixement de totes aquestes persones, perquè és clau per fomentar una cultura de pau, de solidaritat, i Drets Humans, conèixer que va passar i que està passant ara i fomentar entre totes les persones sobretot les més joves la cultura de pau, veritat, justícia i de reparació i no repetició.