- El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha fet pública avui la condemna a Espanya per la demanda de dos joves procedents de Mali i Costa d’Ivori que van ser expulsats de Melilla a l’agost de 2014.
Aquesta devolució suposa una violació del Protocol 4 i de l’article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, en tractar-se d’una expulsió col·lectiva sense possibilitat efectiva de recurs judicial.
Es tracta de la primera vegada que aquest Tribunal es pronuncia referent a aquest tipus d’expulsions des de Ceuta i Melilla al Marroc. “La sentència evidencia la il·legalitat d’aquestes pràctiques a les quals es va pretendre donar cobertura legal a través de la Llei de Seguretat Ciutadana, per la qual cosa hauria de ser immediatament reformada”, va ressaltar Estrella Galán, secretària general de CEAR.
Una nova prova de la il·legalitat de la pràctica coneguda com a ‘devolucions en calent’
Per a aquesta organització, que va intervenir com a ‘tercera part’ en la demanda, la sentència suposa una nova prova de la il·legalitat d’aquesta pràctica, habitual en la frontera sud d’Espanya i coneguda com a devolucions ‘en calent’.
No existeixen fronteres mòbils
Del contingut de la sentència del Tribunal, CEAR destaca la importància del reconeixement de la inexistència d’un règim excepcional per a Ceuta i Melilla, tal com va exposar l’entitat en les seues aportacions a la demanda, indicant que ‘la línia fronterera entre el Regne del Marroc i les Ciutats de Ceuta i Melilla és la delimitada pels tractats Internacionals’ desacreditant d’aquesta manera, l’argument de ‘frontera mòbil’ que en tantes ocasions han al·legat les autoritats espanyoles.
La sentència també arreplega que la jurisdicció espanyola afecta tant al entrevallat com a la zona immediata després de la superació de la tanca, independentment d’haver superat o no a la línia representada per les forces i cossos de seguretat de l’Estat. El Tribunal, fent seua l’argumentació de CEAR, sentencia que la línia fronterera en cap cas podrà ser modificada a iniciativa d’un dels estats afectats, basant-se en una necessitat concreta.
Desacredita l’argument de ‘frontera mòbil’ utilitzat per les autoritats espanyoles
CEAR va expressar en les aportacions a la demanda, que el fet d’incloure el respecte als Drets Humans en la Llei de Seguretat Ciutadana no significa en sí un respecte efectiu d’aquests Drets, ni pot legitimar una via de fet que no preveu procediment administratiu ni garantia alguna. En aquest sentit, la sentència considera que els dos afectats van ser privats de tot procediment administratiu, sense rebre assistència jurídica i lingüística, ni possibilitat de sol·licitar asil ni presentar recurs, la qual cosa va suposar una greu violació dels drets humans.
Tracte inhumà
Segons el Tribunal, la versió dels demandants va ser confirmada per diversos testimoniatges i vídeos del succeït. La sala assenyala que els dos joves van passar mesos en condicions dramàtiques en el campament improvisat de la muntanya Gurugú, en territori marroquí. El dia del salt, els dos joves van passar hores en la tanca fronterera a altes temperatures en el mes d’agost abans de ser expulsats al costat d’altres 80 persones. Els demandants van ser detinguts en la comissaria de Nador, on van sol·licitar assistència mèdica que els va ser rebutjada, sent posteriorment traslladats a Fes on van ser abandonats a la seua sort.
“Confiem que aquesta sentència supose el cessament immediat d’aquestes pràctiques que, a més d’il·legals, posen en risc la vida de milers de persones cada any”, va afirmar Galán.
Finalment, des de CEAR subratllen el “excel·lent treball conjunt i complementari de diferents persones i organitzacions de drets humans i de suport a les persones refugiades” en la presentació d’aquesta demanda l’èxit de la qual ha de servir com a estímul per a més accions en aquest sentit.
