Les xifres de sol·licituds d’asil a la província de València han crescut exponencialment en els últims anys, de 1.429 l’any 2.017, es va passar a 3.588 en 2.018, fins a arribar a les 5.548 del 2019. Aquesta última és la major xifra mai abans registrada a la província.

El total de sol·licituds d’asil de tota la Comunitat va ser de 7.501, un important increment perquè les xifres d’anys anteriors havien sigut de 4.330 en 2018 i 2.300 en 2.017.  Com va ocórrer l’any passat, la valenciana va tornar a ser la quarta autonomia en xifres d’asil, només per darrere de Madrid, Catalunya i Andalusia.

Pel que fa al desglossament per províncies, també Castelló i Alacant han patit un important increment de sol·licituds. Alacant va passar de les 505 de 2018 a duplicar aquesta xifra, arribant a les 1.140 sol·licituds aquest 2.019, mentre que Castelló ha triplicat les xifres passant de les 237 en 2018 a les 813 sol·licituds de 2019.

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va lamentar que la taxa d’aprovació de sol·licituds d’asil va descendir fins al 5% durant 2019, prop de 20 punts menys respecte al 2018, de manera que poc més de tres mil persones van obtindre protecció internacional al nostre país, segons la seua publicació “Más que cifras” que resumeix les principals dades del sistema d’asil de 2019.

Espanya se situa molt per davall de la mitjana de la Unió Europea que registra al voltant d’un 30% de resolucions favorables. Així, d’un total de més de 60.000 resolucions, es va atorgar l’estatut de refugiat en 1.653 ocasions i es van oferir 1.503 proteccions subsidiàries. No obstant això, cal destacar com un clar avanç respecte a períodes anteriors, la concessió de 39.776 permisos per raons humanitàries, la immensa majoria a persones de nacionalitat veneçolana, i de forma molt residual també d’Ucraïna, El Salvador, Hondures o Colòmbia.

“Resulta indefensable que Espanya impose obstacles com el visat de trànsit als qui fugen de països que viuen greus conflictes i no tinguen una altra manera de sol·licitar asil al nostre país que arriscant les seues vides posant-les en mans de traficants de persones”, va destacar Estrella Galán, directora de CEAR.

En aqueix sentit, des de CEAR assenyalen que és molt preocupant veure com només el 6% de les sol·licituds d’asil es van presentar en llocs fronterers (7.020), i únicament 307 en Ambaixades i Consolats, limitades exclusivament a extensions familiars. Això evidencia la falta de vies legals que permeten accedir a les fronteres espanyoles siga per via marítima, aèria o terrestre, en particular a les oficines d’asil de Ceuta i Melilla per a les persones d’origen subsaharià.

“Lamentablement les persones refugiades segueixen sense tindre la possibilitat de demanar el trasllat des de les nostres ambaixades per a sol·licitar asil, una mesura contemplada en la llei i que evitaria viatges amb un infinit cost humà per a milers de persones”, expliquen des de l’entitat. Mentre que només un 2% de les peticions es van realitzar en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

CEAR considera que les dades generals no són bons, però resulten particularment alarmants si enfoquem les denegacions d’asil a les persones que fugen de Colòmbia o dels països on impera la violència de les mares, així com el no reconeixement d’alguna mena de protecció a les persones que van arribar al nostre país a través dels vaixells “Aquarius” i “Open Arms” fugint de l’infern que van viure a Líbia.

Rècord de sol·licituds: noves i pendents

En 2019 Espanya va viure un nou any rècord de peticions d’asil, amb un total de 118.264, més que el doble respecte a 2018. Les 5 nacionalitats amb major nombre de sol·licituds van ser: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784). D’aquesta manera, el 80% de les sol·licituds van ser presentades per persones d’Amèrica Llatina.

“La política de visats imposada per Espanya està determinant el perfil dels sol·licitants d’asil al nostre país, dificultant enormement l’arribada de nacionals de Síria, Iemen o Palestina, entre altres, en imposar-los un visat de trànsit. D’aquesta manera, aquestes decisions es converteixen en la pràctica en una eina selectiva de control de fronteres”, va denunciar Galán.

Malgrat el reforç material i humà en l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR), l’acumulació d’expedients pendents de resolució va seguir en augment, i segons dades del Ministeri de l’Interior, al final de 2019 havien aconseguit un total de 124.025. “És urgent que, mantenint les garanties individuals de tots els sol·licitants, Espanya agilite les resolucions i la notificació d’aquests expedients”, va reclamar Galán.

CEAR destaca que una de les principals causes que han provocat aquest increment de sol·licituds és l’absència d’unes polítiques migratòries adequades. En aqueix sentit, la falta de disponibilitat i flexibilitat de vies de migració ordenada, com recull el Pacte Mundial per a les Migracions de Nacions Unides, està provocant que l’única via disponible per a poder accedir i romandre a Espanya siga a través del procés de sol·licitar protecció internacional, la qual cosa ha provocat una sobresaturació en el sistema d’asil.

Més que xifres: Samuel

La vida de Samuel (nom fictici) de 37 anys i la de la seua família, és una més de les que es decideixen en els més 120.000 expedients pendents de resolució. Aquest activista colombià va rebre una infinitat d’amenaces per part del grup paramilitar Águilas Negres en diferents zones del seu país. Després d’una devolució en l’aeroport de Barajas després de no admetre-li la seua sol·licitud d’asil, va aconseguir tornar a Espanya al març de 2019 i aquesta vegada sí que va ser admesa la seua petició.

“Espere ser acollit i que em brinden la protecció en aquest país. És un procés d’adaptació que no és fàcil, però espere desenvolupar-me ací, i poder portar a la meua esposa i les meues dues filles”, va declarar a CEAR, d’esquena a la cambra, per temor a represàlies dels paramilitars als seus familiars que encara romanen a Colòmbia.

Informació complementària

• El 55% dels sol·licitants d’asil eren homes i el 45% dones.
• Els menors d’edat (22.373) van representar prop d’un 20% del total dels sol·licitants, mentre que la meitat (59.311) tenien una edat compresa entre els 18 i els 34 anys.
• Per Comunitats Autònomes, el nombre de sol·licituds d’asil va ser: Madrid 55.118, Catalunya 13.270, Andalusia 10.422, Comunitat Valenciana 7.501, Euskadi 4.826, Ciutat Autònoma de Melilla 4.273, Galícia 3.668, Canàries 3.095, Regió de Múrcia 2.748, Castella i Lleó 2.745, Aragó 2.651, Castella-la Manxa 1.612, Principat d’Astúries 1.269, Illes Balears 882, Navarra 709, Ciutat Autònoma de Ceuta 577, Cantàbria 514, Extremadura 468, La Rioja 344.

Tota la informació: Más que cifras